El 99% dels alumnes tenen por a estar cara a cara amb un foli en blanc. És normal, poques vegades s'han enfrontat a ell, i quan ho han fet no han rebut les nocions bàsiques per a fer-ho, amb el que la por ha anat augmentant i ha anat repercutint en els resultats collits.
Autors com Daniel Cassany han realitzat decàlegs del bon escriptor en el qual estableixen una sèrie de directrius que els alumnes han de seguir quan vagen a realitzar qualsevol tipus d'escrit.
Cassany encoratja als alumnes perquè no tinguen pressa, perquè es prenguen el seu temps per a compondre textos, les presses no són bones. També advoca per utilitzar el paper com a suport, necessari per a gargotejar, posar idees, esborrar-les, canviar-les per unes altres, afegir, etc...
També han de pensar a qui va dirigit el text, no és el mateix escriure per als nostres companys que per als nostres pares, o per al director del col·legi. Necessari, per descomptat, que cadascun dirigisca el seu treball, és a dir, que els professors estem per a explicar, ajudar, sí, però no per a fer, d'açò s'encarreguen ells.
Finalment, un dels consells que dóna l'autor és que es revisen els textos ja que amb la revisió s'eviten moltes fallades i s'és a temps de millorar la composició.
No hay comentarios:
Publicar un comentario