Com construir les frases

El bloqueig que a voltes pateixen els alumnes davant la construcció d'una simple frases ha de preocupar-nos com a docents. En una de les entrades anteriors vaig publicar un decàleg que haurien de seguir els professors per a ensenyar als alumnes que el procés d'escriptura no tenen per què ser costós.

Molts autors estableixen que per a la construcció de simples frases, no de textos complets, els docents hauríem d'ensenyar:

- Brevetat, no més de 20 paraules.

- La construcció ha de ser subjecte, verb i complements, cal oblidar-se de les estructures rares i amb una baixa llegibilitat.

- L'estil ha de ser actiu.

- Cal evitar la repetició de paraules i l'abús d'estructures sintàctiques complexes.

Per últim, no podem oblidar que la nostra funció com a docents ha de ser la de corregir i revisar que no es tornen a cometre les mateixes fallades una vegada i una altra.

Propostes de redacció

Exercicis de redacció, tan necessaris en les aules com a difícils de corregir pel docent. Ací van alguns exemples que podríem posar les classes de llengua i literatura de l'ESO.

- Tècnica de l'1+1=1. 

Consisteix a inventar-se un objecte a partir de la suma d'altres dues.

- Paraules, frases i redacció. 

Primer realitzem una llista de paraules, després un conjunt de frases amb la llista de paraules que hem realitzat i finalment la redacció amb la suma d'ambdues.

- Històries per a manipular. 

A partir d'una història que els donem nosaltres hauran de refer-la introduint modificacions, ja siguen verbs, adjectius, sustantitovos...varia en funció del que vulguem aconseguir.

- Les 5 preguntes. 

Hauran de, a partir d'una història que sàpien o que fins i tot vulguen inventar-se, respondre a les 5 preguntes, les 5 W tan famoses en l'idioma anglés: Qui, quin, quan, per què i on. 

Com a activitat final sí que li'ls /els hi podria proposar la realització de textos reals, cartes amb altres col·legis, notícies, publicacions, etc...

El perfil del bon escriptor

Necessitem enganxar als alumnes a la lectura, és necessària per al seu aprenentatge i per a la seua evolució no solament acadèmica, sinó social i cultural.

També és important aconseguir que lligen perquè tota persona amb una capacitat de lectura alta (capacitat i interès) aconseguirà ser un bon escriptor, o almenys té moltes possibilitats d'arribar a ser-ho.

Els bons escriptors tenen característiques fàcilment recognoscibles, com per exemple, lligen molt, són bons lectors. També prenen consciència amb l'audiència, saben com dir les coses, per a qui dir-les, etc...

Els bons escriptors planifiquen el text, realitzen esquemes mentals o escrits en els quals estableixen les idees principals i secundàries que volen exposar i la forma de fer-ho. No s'obliden de rellegir, comproven què és realment el que han escrit i si era o no el que volia i com ho volien dir. A més, revisen el text per a introduir modificacions o realitzar correccions. I finalment, no s'obliden d'utilitzar estratègies de suport com poden ser els diccionaris.

El decàleg del bon escriptor

El 99% dels alumnes tenen por a estar cara a cara amb un foli en blanc. És normal, poques vegades s'han enfrontat a ell, i quan ho han fet no han rebut les nocions bàsiques per a fer-ho, amb el que la por ha anat augmentant i ha anat repercutint en els resultats collits. 

Autors com Daniel Cassany han realitzat decàlegs del bon escriptor en el qual estableixen una sèrie de directrius que els alumnes han de seguir quan vagen a realitzar qualsevol tipus d'escrit.

Cassany encoratja als alumnes perquè no tinguen pressa, perquè es prenguen el seu temps per a compondre textos, les presses no són bones. També advoca per utilitzar el paper com a suport, necessari per a gargotejar, posar idees, esborrar-les, canviar-les per unes altres, afegir, etc...

També han de pensar a qui va dirigit el text, no és el mateix escriure per als nostres companys que per als nostres pares, o per al director del col·legi. Necessari, per descomptat, que cadascun dirigisca el seu treball, és a dir, que els professors estem per a explicar, ajudar, sí, però no per a fer, d'açò s'encarreguen ells. 

Finalment, un dels consells que dóna l'autor és que es revisen els textos ja que amb la revisió s'eviten moltes fallades i s'és a temps de millorar la composició.

La llegibilitat, molt important

A l'hora de corregir els treballs que realitzen els alumnes, solen ser recurrents les faltes d'ortografia, la brutícia en la presentació...i l'escassa llegibilitat que tenen.

Molts són els autors que estableixen pautes per a arribar a aconseguir una alta llegibilitat en els treballs, i realitzen diferències entre l'alta i la baixa.

Es considera que els treballs tenen una llegibilitat alta quan tenen paraules curtes i bàsiques, quan s'utilitzen frases curtes, quan el llenguatge és concret, s'usen adequadament marcadors textuals i el verb es col·loca en una situació lògica.

No obstant açò, es considera que els textos tenen una baixa llegibilitat quan contenen paraules llargues i complexes, quan utilitzen frases més llargues i un llenguatge abstracte, quan posen les paraules importants al final i és un text monòton.

La pràctica sempre es necessària

Avui dia es fa molt necessari que els alumnes practiquen a casa. És important que la tasca impartida en classe siga repassada més tard, no perquè no l'obliden, sinó perquè interioritzen i assenteixen l'après.

Ells saben que no els agrada, nosaltres també ho sabem, per açò crec que estem en l'obligació de fer (o almenys intentar-ho) que els supose el menor esforç possible.

Pàgines web com Gramaticas.net ens ajuden a fer que la tasca siga més interesant. Es aprenentatge 3.0 que fa que els alumnes aprenguen de forma més pràctica. És més interesant per a ells un exercici a l'ordinador que fer deu activitats al cuadern de classe. 

Continuaré posant exemples de webs com aquesta per a fomentar l'ús de les noves tecnologies a l'educació en general i a l'assignatura de Llengua i Literatura en particular. 

Consells per a professors nous

El primer dia a clase pot ser un malson, però hi ha experts que gràcies a la seua experiencia donen consells perquè els més nous aprenguem.

Utilitza un to de veu normal. 
Alçar la veu no és la millor manera de començar una classe, sol crear un clima negatiu que afecta al comportament dels alumnes. Hem d'intentar parlar com solem parlar normalment, tractar de ser nosaltres mateixos.

Parla no més quan els alumnes estén en silenci.

És una bona forma que els propis alumnes s'autocontrolen. Si esperem i ells ens veuen en silenci, uns a uns altres començaran a manar-se callar. 

Utilitza gestos i la comunicación no verbal.

Les paraules són una bona forma de comunicar, potser la millor, però no podem oblidar que la comunicació no verbal també es important. Per exemple, alçar una mà, o el contacte visual amb un estudiant és una gran manera de mantenir la classe en silenci i l'atenció centrada en tú.

Sempre es bo planear de més.

Sempre convé planejar de més, és millor que sobre el temps de lliçó i no que falte. Els estudiants avorrits en general signifiquen problemes. Si no armes una bona lliçó, açò portarà a massa conversa.

Cançons per a començar

A voltes, el començament de les classes és costós, lent...no sempre els alumnes vindran amb ganes de participar. Per aquest motiu, començar les classes amb cançons que introduïsquen els temes dels quals anem a parlar pot ajudar al fet que es motiven. Aquesta versió del poema "Paraules per a Julia" pot ajudar-nos a introduir el món de la poesia en classe, alguna cosa gens fàcil de fer.

No sempre funciona, però sí que és cert que la música sol ajudar a calmar l'ambient (si estiguera carregat), al fet que presten atenció (si estan distrets, o si ho van a estar), i finalment, al fet que interioritzen més i millor els missatges.

No solament podem introduir temari amb la música, també podem posar música aleatòria o deixar, fins i tot, que siguen els propis alumnes els qui trien amb quina cançó arrancar les classes.

 

Congrés Internacional de Lingüística i Literatura

D'aquí a uns mesos, en Santender, se celebrarà l'IV Congrés Internacional de Lingüística i Literatura "Noves perspectives en l'estudi de llengües modernes". Crec que és una gran oportunitat per a futurs docents ja que es tractaran temes vitals en l'educació com la importància de la creativitat com a instrument de comunicació, la rellevància de la paraula en l'ús de les noves tecnologies i s'obriran les portes també a un nou horitzó en l'estudi del patrimoni lingüístic-literari.

20, 21 i 22 de juny serà l'esdeveniment i comptarà amb especialistes de la talla de Javier Muñoz Basols, Castner Sinner, Ian Williams o Elena Díez del Corral entre uns altres. 

El Congrés Internacional de Lingüística i Literatura està organitzat pel Departament de Filologia de la Universitat de Cantàbria.

Eines TIC

Al llarg de la meua etapa acadèmica i laboral han sigut vàries les eines TIC que he utilitzat en la classe o per a la classe. L'objectiu no és un altre que el d'aconseguir que l'aprenentatge dels alumnes siga el més fructífer possible.

Aquestes eines les he dividit en 3 grups. En primer lloc, les que m'han ajudat a transmetre una sèrie de coneixements. En segon lloc, les que han ajudat als alumnes a expressar-se i comunicar-se. I en tercer lloc, les que han servit per a la interacció en l'aula, ja siga entre alumnes i docent o entre alumnes únicament.

Transmissió de coneixements:

En aquesta llista m'agradaria parlar de programes com Power Point o Prezi, que sol resultar més atractiu per als alumnes ja que és més modern i sobretot, més visual. Amb ells, les classes es fan més amenes i no utilitzem tant els llibres de textos, que a pesar que en moltes ocasions són de gran utilitat, considere que és millor que paren esment a la transmissió de coneixements abans que llegir i escoltar. També podem parlar de Youtube com a eina en l'aula gràcies a la qual podem realitzar visionats de videos o música que ens facilite l'explicació del temari i sobretot, la comprensió per part de l'alumnat.

Expressió i comunicació:

En la segona llista anem a parlar de programes com Word o PDF per a la realització de treballs, d'aplicacions mòbils com la DRAE o pàgines web com Socrative gràcies a la qual podem realitzar petits test en els ordinadors i veure els resultats en temps real. Word o PDF són bàsics en la vida acadèmica de l'estudiant, i nosaltres, com a docents, crec que tenim l'obligació d'explicar la seua utilitat i funcionament. Les eines com el diccionari de la DRAE, ara que pràcticament tots els alumnes porten els mòbils a classe, pot resultar de gran utilitat sempre que s'use amb responsabilitat. Quant a Socrative, permet realitzar exàmens online i veure els resultats a l'instant. L'experiència em diu que si els alumnes van preparats a aquest tipus de proves, el fet de veure els resultats en una gran pantalla augmenta la motivació.

Interacció:

Finalment, eines com Gmail (o qualsevol altre tipus de correu electrònic), Google Drive o Skype ens serveixen per a poder relacionar-nos amb els alumnes, o que ells mateixos siguen els que es comuniquen sense necessitat de quedar en un mateix lloc com antany. Per al lliurament de treballs, consultes personals o tutories, Gmail és bàsic per a coordinar i mantenir la relació alumne-professor. Transmetre la necessitat i la utilitat d'eines com Drive o Skype és fonamental per al desenvolupament personal dels alumnes i per al foment del treball en grup, alguna cosa tan en desús actualment.